El conèixer i el descubrir un mateix!

Sembla mentida però el final del primer curs d'Universitat, allò que semblava tan llunyà, ja està a punt d'acabar. Aquesta entrada espero que no sigui l'última, mai podem dir res 100 % segur però la intenció a dia d'avui, és que tot això només sigui un principi.

Tal i com vaig explicar al principi, no sóc una gran informàtica però de tot s’aprèn i estic convençuda que aquests coneixements bàsics que he après em serviran per a un futur. Tot i estar contenta per haver tingut un contacte amb la informàtica més enllà del Microsoft Word i del Power Point encara estic més contenta per la manera en que he après. Recordo que la meva primera entrada es titulava, " Una classe sense instruccions", en aquell moment vaig pensar que era una manera de sorprendre i de voler-nos transmetre alguna cosa, però fins a dia d'avui no n'he sigut conscient. Al llarg d'aquest semestre hem anat fent el bloc però no m'he parat a pensar que ningú m'ha ensenyat ni com funciona, ni per a que serveix, ni que es pot fer, i realment ho prefereixo. Tal i com ens porten dient tot aquest any, els coneixements no s'han de transmetre, s'ha de construir.

Crec que aquest bloc reflecteix exactament això, EL CONÈIXER

I EL DESCUBRIR UN MATEIX!

 

 

 

 

Com avaluaries una exposició oral?

Ja comença a arribar el final d'aquest primer curs, les classes van acabant però també van arribant les entregues i exposicions!!!

 

En les pròximes tres sessions hi haurà les exposicions sobre el treball que em fet a la Wiki sobre l'observació de les aules i altres aspectes de l'escola. El Martí ens ha proposat ja que li hem dit que estàvem especialment cansats, de que per grups realitzéssim una graella sobre aquells aspectes que consideràvem que havien ser avaluats en l'exposició. El nostre grup vam considerar que la millor distribució per analitzar-los era separar la comunicació oral, la comunicació verbal iper últim altres aspectes com el suport.

Aquest tipus de graella estem acostumats a treballar-les en altres assignatures ja que, per exemple, a anglès, érem nosaltres els que avaluàvem les exposicions dels companys.

Al meu grup ens va ser bastant difícil realitzar-la, tot i tenir clars quins eren els aspectes que ens volíem fixar, no teníem clar quins graus hi hauria per qualificar-los. Sembla fàcil però quan has de  justificar que consideres normal, que consideres alt o baix, si o no, etc. no és tan fàcil.

Per acabar aquesta sessió, vam fer una rotllana de massatges. La intenció d'aquest massatge crec que més que relaxar-te consistia en imitar a company de davant el que t'estava fent el del darrera i tot i semblar molt fàcil hi havia molta gent que feia el que encara no li havia arribat, sinó que simplement hi havia vist. 

Nou gadget!!

Avui, he tingut una mica de temps lliure i he pogut descobrir una mica més sobre el Blogger, he començat a investigar i a mirar tot allò que es podía fer. Estic segura que no he descobert ni la meitat de les coses que es poden fer, però estic prou satisfeta.

Des d'avui, veureu un enllaç a la dreta del bloc que us conduirà directament a videos sobre l'educació l'educació de valors i de l'atenció a la diversitat. Els temes aniran variant cada mes per tal d'aprendre i disfrutar de diferents temes.

TENS CURIOSITAT?

Doncs mira’ls!!!

Inclusió? exclusió? intregació? segregació?

Portem uns dies que sempre parlem de la diversitat, de la inclusió a l'aula i de molts d'aquests aspectes. Un conflicte que trobem actualment és la manera d'anomenar certes discapacitats ja que mai sabem el que és correcte i el que no és correcte. Jo vaig fer el meu treball de recerca sobre el discapacitat dins la societat i això em va permetre anar a una xerrada d'una gran doctora que també patia una deficiència. Durant aquesta xerrada, un espectador, va dirigir-se a ella, anomenant a les persones que tenien una deficiència, discapacitats. Ella es va sentir ofesa, i ens va està explicant que ha anat evolucionant i modificant-se la manera d'anomenar-ho i actualment la manera més adequada i respectuosa és diversitat funcional. Va ser curiós, perquè l'altre dia a classe va sorgir el mateix problema ja que moltes vegades no sabem com dir-ho i el Martí ens va dir que la millor manera és diversitat funcional.

Continuant parlant sobre inclusió, exclusió, integració....

Sabem el que significa cada cosa?

És el mateix integració que inclusió?

Que és segregació?

En aquesta classe ens va tocar dibuixar que era per nosaltres:

INCLUSIÓ

EXCLUSIÓ

INTEGRACIÓ

SEGREGACIÓ

No us puc ensenyar el meu dibuix però aquí teniu aproximadament el que vaig dibuixar i sorprenentment el que ens va ensenyar el Martí.

Una educació igual per a tothom?

Avui, dia 15 de maig, hem tornat a parlar sobre l'atenció a la diversitat. Crec que és un element molt important per a les escoles, l'escola és per a tots però com tots sabem no tothom és igual i per tant, podem fer una escola dirigida a tothom sense tindre en compte que no tothom és igual? Jo crec que no, hi ha infants que necessiten un suport, simplement amb una petita ajuda i amb unes petites adaptacions, amb aquestes ajudes els nens són capaços de seguir el nivell de la classe. 

Avui hem estat parlant sobre diferents ajudes i recursos:

- Centres de recursos pedagògics (CRP)

- Camps d'aprenentatge (CDA) 

- Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP)

- Centres de recursos educatius per a deficients auditius ( CREDA)

Un altre aspecte que majoritàriament la gent té clara és que l'ajuda que proporcionen el mestres d'educació especial ha de ser dins de l'aula amb la resta de companys. En part, crec que si que és necessari que aquests alumnes es sentin integrats i que per tant, rebin l'ajuda dins de la classe però per altre banda, crec que a vegades aquests nens solen tenir TDH i potser els hi és més convenient treballar una estona a fora l'aula.

Per acabar la sessió d'avui, cada grup ha creat una activitat per als infants i una discapacitat i desprès consistia en canviar-se l'activitat amb un altre grup i que fos aquell el que havia d'adaptar l'activitat a la discapacitat plantejada. D'aquesta manera, hem pogut veure que d'una manera o d'una altra, tots els alumnes poden participar en tot. 

Per acabar la reflexió d'avui, vull afegir un documental de TV3 molt interessant que ens parla sobre la diversitat a l'aula i la necessitat d'adaptar-nos a les necessitats i a les capacitats dels infants.

Completa!

El dilluns 13 de maig vam fer una activitat per a grups de 3, el qual consistia en omplir uns buits que hi havia en el text sobre diferents aspectes de l'educació, com les competències o l'avaluació. Al meu grup ens va ser difícil posant-se d'acord amb quina creiem que era la paraula que coincidiria amb dels resultats. Desprès d'aconseguir estar d'acord vam tindre que comparar els nostres resultats amb els d'un altre grup. Sorprenentment, coincidien forces paraules, però jo crec, que és perquè hem treballat els mateixos continguts i per això solem utilitzar les mateixes paraules. Finalment desprès de tornar a debatre perquè era més adequada una paraula que una altra amb l'altra grup, vam comparar els resultats amb les solucions. Moltes de les paraules no coincidien tot i que algunes les podríem considerar gairebé sinònimes. 

Avui, m'agradaria fer una petita reflexió sobre una pel·lícula que ens va recomanar un company a la classe d'Acció tutorial, "El profesor". Estàvem treballant la resolució de conflictes i ens va posar una escena on es veia l'enfrontament d'un alumne amb el mestre, el qual va saber actuar d'una manera molt admirable amb l'alumne i va aconseguir que es calmes i li fes cas. En aquell moment jo crec que tots vam pensar que era un gran mestre i que havíem de veure aquella pel·lícula per aprendre a resoldre aquest tipus de conflictes, però per  a la meva sorpresa, no era la mena de mestre que em vaig imaginar. Per descobrir com era aquest mestre haureu de mira la pel·lícula, però per motivar-vos a fer-ho, us penjaré un enllaç del trailer.

Ens posem a la pell dels nens!

Avui, dia 8 de maig, hem tornat a ser neeeennssss!!!!

El Martí ens ha portat els exàmens que realitzen els nens de 6è de primària. Quan ens l'ha repartit ens hem quedat tots mirant-lo amb cara de por, els exàmens eren de matemàtiques i d'anglès i podem dir que per la majoria de gent són les assignatures més temudes. A mesura que l’anàvem fent sens anaven totes les pors i l’agafàvem amb ganes ja que ens sentíem capacitats per realitzar-los sense cap mena de dificultat. Els nens de 6è de primària fan l’examen de català, castellà, matemàtiques i anglès i jo em pregunto : i perquè no de dibuix? O de música? De ciències naturals? Hi ha moltes coses que no entenc de l’educació i una és aquesta. Podríem dir que l’Estat fa examinar als alumnes d’aquelles assignatures que consideren més importants però el que no entenc és la lógica d’elegir 3 llengües. Tot i ser llengües diferents la capacitat que desenvolupamen és més semblant a la que desenvolupem a l’hora de fer català i música per exemple.

Desprès de realitzar aquests exàmens vam parlar un altre cop sobre l‘avaluació. Laqual és pot classificar segons el moment, segons l’agent i per últim segons la funció. Ho vam estar organitzant conjuntament i finament la llista va quedar així:

Segons el moment

- Avaluació inicial
- Avaluació continuada
- Avaluació final

Segons l'agent

- Autoavaluació: avaluació interna
- Co-avaluació: avaluació entre iguals
- Heteroavaluació: avaluació ajena


Segons la funció 

- Acreditació: Ex: carnet de cotxe
- Diagnòsis: per comprar, per avaluar el nivell...

Aquesta manera de distribuir les diferents avaluacionsés només és un exemple, ja que hi ha moltes altres maneres d'organitzar-les ja que una maetixa avaluació pot tindre diferent agent i diferent funció.

 

Volem ser autèntics mestres? Doncs, corregim!

El dia 29 d'abril vam fer d’autèntics professors. Una feina molt habitual dels mestres és corregir. Doncs avui, ho hem fet!!!!

L'activitat d'avui ha consistit en corregir la proposta didàctica d'un altre grup i veure quines mancances té i detectar possibles errors. 

a l’hora de corregir no va ser una feina fàcil ja que tampoc estavem segures de si el que nosaltres creiem era lo correcte o no. El nostre gran dubte era si els objectius i els continguts havien de ser extrets del currículum o havien ser inventats per nosaltres o fins i tot dubtàvem de si havien de ser del currículum però adaptant-la a l'activitat proposada. 

Espero que al llarg d'aquest curs m'expliquin com s'ha de fer, ja que és a la segona assignatura que ens proposen aquesta activitat però que no ens expliquen com es fa...

Estic a favor de que nosaltres mateixos amb l'ajuda dels companys siguem qui descobrim els propis coneixements i investiguem per tal d'assegurar-nos de que són correctes però crec que seria necessari que després d'aquesta investigació algú ens digues si ho hem realitzat correctament o no ja que sinó,  en cas de que no ho haguem realitzat correctament no ho corregirem. 

Proposta didàctica

Fa uns dies que estic força desconnectada del blogger per mancança de temps, i no he pogut afegir entrades definitives ja que tot i tenir la meva reflexió creada no estava acabada per ser publicada en el blogger. 

El dia 24 d'abril em va ser impossible assistir a classe però pel que em van explicar i vaig veure a la classe següent van fer una proposta didàctica sobre una matèria, en el cas del meu grup va ser sobre la Llengua Catalana. Aquesta activitat no em ve de nou ja que a Iniciació a la didàctica de les llengues em tingut que realitzar una proposta didàctica de dues setmanes i el meu grup casualment també vam elegir la Llengua Catalana. 

M'agradaria compartir amb tots vosaltres la nostre taula per realitzar la unitat didàctica, ja que és una eina que utilitzarem habitualment en un futur.

SESSIÓ X
NIVELL EDUCATIU	DURACIÓ	LOCALITZACIÓ       UNITAT
Descripció
Activitats
Objectius
Continguts
Competències
Seqüenciació			Temps
Material
ATENCIÓ AL NOUVINGUT

Els llibres de text

Avui ha sigut el primer dia des de feia molt de temps que he tingut un llibre de primària a les meves mans. Sembla mentida que aquestes altures, podríem dir a finals del primer any de carrera, encara no hagués tingut l'oportunitat de poder observar un llibre que podrien utilitzar els meus futurs alumnes. La meva primera impressió no ha sigut gaire bona ja que el llibre que jo he tractat era un de matemàtiques i per costum, solen ser més mecànics i tancats que un llibre d'una altre matèria. 

Abans de començar a treballar individualment el llibre que havíem portat ens hem plantejat un seguit de preguntes. Per exemple, ens em preguntat cada quan canvien els llibres, qui els elegeix i en que es basen... En aquesta classe també hem reflexionat sobre el nostre llibre ideal. Quan em poso a pensar en el llibre que m'agradaria tindre pels meus alumnes m’és difícil i crec que això es deu a que encara que els continguts que venen donats pel currículum crec que són molt importants, afegiria molts d'altres però si he de complir amb els objectius del currículum probablement no tindré temps d'explicar aquells continguts que m'agradaria ensenyar. Tot i així el meu llibre ideal seria més dinàmic dels que hi ha actualment, no consistiria en fer activitats mecàniques i de copiar, sinó que intentaria que fomentessin la interacció entre els alumnes i el pensament reflexiu ja que crec que d'aquesta manera s’aprèn de manera molt més significativa. 

Tenim present el llenguatge no verbal?

Avui ha sigut una clase un tant especial...

Tots sabem que molts mestres fan els grups a l'atzar per tal de que treballem amb diferent gent. Em sembla mot oportú ja que els grups els acostumes a fer amb les teves amistats i això crec que no és del tot bo. Per una banda, et pot afectar el treball de classe amb la relació amb el company i per altre banda, si sempre treballes amb el mateix grup no t'enriqueixes tant com si vas variant.

Aquest cop el grup no ha sigut ni escollit per nosaltres ni a l'atzar. El Martí ens va dir dos instruccions: havíem de fer una fila per ordre d'abecedari del nom de la nostre mare i que no podíem parlar. Primer va ser un desastre, però després vam pensar que el que no es podia era parlar però... PODIEM ESCRIURE!

Finalment, vam ordenar-nos i vam aconseguir fer grups de quatre per tal d'anotar les semblances i les diferencies entre el currículum i l'autora Davinia per a l'organitzar dels continguts .

Aquesta classe m’ha fet pensar en si realment posem en pràctica totes les habilitats comunicatives que tenim com a persones. Gairebé tota la classe al sentir que no es podia parlar, ens em mirat, i em pensat que allò seria un caos. Però, quants de nosaltres ha pensat que hi ha moltes maneres per comunicar-nos?

Crec que des de l’escola s’hauria de fomentar més la comunicació no verbal i treballar-la de manera que els nens li donéssim la importància que realment té.

El con d'aprenentatge

Després de les vacances de setmana santa ens tornem a posar les piles i tornem a començar amb la rutina. La classe d'avui ha consistit en parlar sobre la intel·ligència múltiples. Primer de tot teníem una llista sobre diferents maneres per aprendre, com per exemple, llegint, escoltant o fent i entre tots l'hem començat a organitzar, en primer lloc, aquelles maneres que creiem que eren més fàcils aprendre i per últim aquelles maneres que creiem que  costaven més aprendre de manera ràpida i significativa. Amb aquesta simple explicació, sembla una activitat ràpida i senzilla però hem de tindre en compte que és molt més difícil ficar-nos d'acord 40 persones que organitzar-ho de manera individual. Tot i que finalment vam aconseguir fer la llista hi havia molta gent que no estava d'acord amb l'ordre ja que cada un té més facilitat per aprendre d'una manera o d'una altra. Després de finalitzar la nostre llista  el Martí ens va ensenyar "El con d'aprenentatge" creat per Edgard Dale.

Aquest con ens mostra de la manera que teòricament aprenem més i de quina manera aprenem menys. Dic teòricament ja que cada persona tenim una manera per la qual tenim més facilitat per aprendre, per exemple, hi ha molta gent que veien un documental aprèn molt més que si li expliqués una persona en una exposició. Aquest con ens pot ajudar en un futur ja que jo personalment intentaré tenir-lo en compte per tal de que els meus infants aprenguin de la manera més còmode possible però sempre potenciant totes les maneres d’aprendre. Quan m'imagino com a futura mestre sempre he volgut intentar que els meus alumnes aprenguin sense donar-se compte, ja que crec que és de la manera que aprens més significativament. Quan tu aprens però ni et dones compte crec que aquells coneixements ja els guardes per sempre.  

A continuació el Marti ens va preguntar que hem de tindre en compte per organitzar els continguts. Per parelles vam estar discutint quina era la millor manera d'organitzar-los. Jo crec que primer de tot hem de tindre clars els objectius als quals volem arribar i després ja ens podem començar a plantejar com organitzar-los. Els continguts s'han de treballar de manera progressiva, sempre tenint en compte els coneixements previs dels nostres alumnes i començant per allò més bàsic i més senzill i acabant per allò més complexa. També s'ha de tindre present l’època de l'any, per exemple, si hem de parlar sobre el consumisme seria interessant parlar-ho abans de nadal. Hi ha molts factor que condicionen l'organització dels continguts, per tant, abans d'agafar un llibre i començar a explicar-lo de principi a fi crec que tots els mestres haurien de mirar-se’l i organitzar-se’l de la manera que creguin mes adient.

Horari ideal

La classe anterior no vaig poder assistir a classe però per el que m'han explicat va ser una classe que va donar molt a pensar ja que jo crec que tots els alumnes ens hem queixat de lo malament que estava organitzat l'horari. Mai ens haviem posat a pensar la complicació que porta la seva organització ja que s'han de tindre en compte moltes coses: mestres, aules, assignatures més lúdiques o menys lúdiques...
El meu grup de treball va elegir la etapa d'educació primària i pel meu punt de vista van aconseguir un bon horari.

Primera impressió sobre el currículum

Aquest dimecres dia 6 era el primer dia que havíem de portar el currículum. Vam començar a parlar sobre el currículum, mai m'havia trobat davant d'un, mai havia tingut l'oportunitat ni per veure tan sols com era i com estava organitzat. Primer de tot vaig aprendre que no està dividit en les nostres famoses assignatures sinó que parlarem d'àrees. Si he de ser sincera em va costar força entendre coses del currículum ja que és un material molt complex i amb molta informació i suposo que el vas manegant a mesura que el vas mirant i treballant sobre d'ell. 

La meva sensació al veure el currículum va ser que hi ha molts objectius, molts coneixements que han d'adquirir però, on veiem l’objectiu més important? On ens diu que el més important és la felicitat del nen?

Evidentment ja m'imaginava que no sortiria al currículum però crec que això encara em preocupa més. L'altre dia vaig veure un vídeo molt interessant que es titulava l'educació emocional. Em va semblar molt interessant i una manera d'educar tant diferent a la nostre, a la convencional. 

Jo personalment, tot i saber que tindré que seguir el currículum, espero i desitjo,mai abandonar les meves idees, principis i valors i tindre sempre, SEMPRE presentque el més important és la felicitat i tal i com diu el vídeo que he anomenat, "SI el nen està trist, es més important parlaramb ell aquell dia que explicar-li la lliçó de historia".

Sabries dir tots els noms de la gent de la classe?

Aquesta classe va consistir en treballar les diferents àrees del currículum. Ho vam fer per grups i no crec que no va ser casualitat fer-ho d'aquesta manera. Els grups es van organitzar a l'atzar ja que la intenció del Martí és que formen un bon clima a l'aula on encara que tinguem un grup d'amics més propers puguem acudir i conèixer a la resta de companys. L'àrea que ens va tocar treballar al meu grup va ser la Llengua catalana i la Literatura, vam poder treballar-la mitjançant un quadre que teníem que completar  sobre les característiques més rellevants d'aquesta. D'aquesta manera vam treballar  per una part l’àrea de la llengua catalana i la literatura sense tindré que memoritzar res i per l'altre vam poder parlar i debatre amb altres companys de la classe. En un moment donat de la classe el Martí ens va preguntar si sabíem els noms dels companys del grup. Ningú va saber dir tots els noms dels altres membres i realment ja portem el suficient temps com per poder saber dir el nom de la gent. Trobo normal no saber tots els noms de la classe ja que jo per exemple, a mi em costa molt aprendre els noms però si vas a treballar amb un grup de gent el més normal seria preguntar el nom de l'altre per tal de saber amb qui estàs treballant i per així, un altre dia saber-ho. 

Per tant, d'aquesta classe més que quedar-me amb el contingut teòric amb quedo amb el missatge de que som un grup de classe i que si no ens coneixem i ens ajudem entre nosaltres no anem per el bon camí ja que en un futur ens trobarem en la mateixa situació però amb companys de feina i ens haurem de relacionar amb ells tan si volem com si no volem. 

Activitats amb resultats

La classe del dilluns dia 4 de febrer podriem dir que va ser una petita mostra de la nostre capacitat i habilitat per ser mestres. La tasca va consistir en justificar davant de tota la classe el nostre títol elegit la classe anterior. El meu grup va ser el primer en tindre que sortir i exposar-ho, la veritat es que jo no sóc una persona gaire nerviosa tot i que algun dia els nervis em poden fer una mala passada. En aquesta activitat no em va costar gaire explicar-ho ja que crec que el primer que has de tindre clar és que estem a la classe per aprendre , que no farem una exposició com la d'un polític o un periodista però si que ho farem de la millor manera que sabem i de la manera més clara, és a dir, anan al fons de la qüestió. Al posan-se davant de tota la casse si que he de reconeixer que imposa, ja que no estic acostumada a que em mirin tants ulls però curiosament aquelles mirades em van donar més confiançaa i ganes d'explicar-ho. Jo crec que el més important per exposar quasevol tema davant de gent és dominar-lo ja que aixó et dóna la seguretat i la confiança a un mateix. Després de que tots els grups exposessin el seu títol, uns grups més nerviosos i altres no tant, vam fer una activitat anomenada activitat 1,2,4.

Aquesta activitat constisia en definir la paraula currículum. Primer de tot de manera individual (1), després amb un company posavem en comú la definició i decidies com seria aquella nova definició. En el meu cas ens van agradar les dues definicions i vem poder unir-les i fer-ne una de més àmplia. Per últim s'unien dues parelles (4) i tornaven a fer el mateix, ho posaven en comú i formaven una nova definició. En el meu cas vem acabar crean una definició molt completa segons el meu punt de vista. Mai havia sentit aquesta activitat i realment crec que és molt interessant poder-la dur a terme ja que veus com amb l'ajuda dels companys i la visió crítica et trobes amb més opinions i més dubtes. Quan dic més dubtes em refereixo que a quan tu creas una definició l'escrius i no et preguntes res més ja que tot el que poses et sembla bé i estas d'acord, En canvi, quan comparteixes opinions amb més gent és quan es començen a crear dubtes, començes a pensar si el que ell ha posat crus que és correcte o potser si la manera en que s'ha expressat pot portar confusions.