Avui ha
sigut una clase un tant especial...
Tots sabem
que molts mestres fan els grups a l'atzar per tal de que treballem amb diferent
gent. Em sembla mot oportú ja que els grups els acostumes a fer amb les teves
amistats i això crec que no és del tot bo. Per una banda, et pot afectar el
treball de classe amb la relació amb el company i per altre banda, si sempre
treballes amb el mateix grup no t'enriqueixes tant com si vas variant.
Aquest cop
el grup no ha sigut ni escollit per nosaltres ni a l'atzar. El Martí ens va dir
dos instruccions: havíem de fer una fila per ordre d'abecedari del nom de la
nostre mare i que no podíem parlar. Primer va ser un desastre, però després vam
pensar que el que no es podia era parlar però... PODIEM ESCRIURE!
Finalment,
vam ordenar-nos i vam aconseguir fer grups de quatre per tal d'anotar les
semblances i les diferencies entre el currículum i l'autora Davinia per a
l'organitzar dels continguts .
Aquesta classe
m’ha fet pensar en si realment posem en pràctica totes les habilitats
comunicatives que tenim com a persones. Gairebé tota la classe al sentir que no
es podia parlar, ens em mirat, i em pensat que allò seria un caos. Però, quants
de nosaltres ha pensat que hi ha moltes maneres per comunicar-nos?
Crec que des
de l’escola s’hauria de fomentar més la comunicació no verbal i treballar-la de
manera que els nens li donéssim la importància que realment té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada