Visualitzacions de pàgina

dilluns, 27 de maig del 2013

Inclusió? exclusió? intregació? segregació?

Portem uns dies que sempre parlem de la diversitat, de la inclusió a l'aula i de molts d'aquests aspectes. Un conflicte que trobem actualment és la manera d'anomenar certes discapacitats ja que mai sabem el que és correcte i el que no és correcte. Jo vaig fer el meu treball de recerca sobre el discapacitat dins la societat i això em va permetre anar a una xerrada d'una gran doctora que també patia una deficiència. Durant aquesta xerrada, un espectador, va dirigir-se a ella, anomenant a les persones que tenien una deficiència, discapacitats. Ella es va sentir ofesa, i ens va està explicant que ha anat evolucionant i modificant-se la manera d'anomenar-ho i actualment la manera més adequada i respectuosa és diversitat funcional. Va ser curiós, perquè l'altre dia a classe va sorgir el mateix problema ja que moltes vegades no sabem com dir-ho i el Martí ens va dir que la millor manera és diversitat funcional.

Continuant parlant sobre inclusió, exclusió, integració....

Sabem el que significa cada cosa?
És el mateix integració que inclusió?
Que és segregació?

En aquesta classe ens va tocar dibuixar que era per nosaltres:

INCLUSIÓ
EXCLUSIÓ
INTEGRACIÓ
SEGREGACIÓ

No us puc ensenyar el meu dibuix però aquí teniu aproximadament el que vaig dibuixar i sorprenentment el que ens va ensenyar el Martí.



dimecres, 15 de maig del 2013

Una educació igual per a tothom?

Avui, dia 15 de maig, hem tornat a parlar sobre l'atenció a la diversitat. Crec que és un element molt important per a les escoles, l'escola és per a tots però com tots sabem no tothom és igual i per tant, podem fer una escola dirigida a tothom sense tindre en compte que no tothom és igual? Jo crec que no, hi ha infants que necessiten un suport, simplement amb una petita ajuda i amb unes petites adaptacions, amb aquestes ajudes els nens són capaços de seguir el nivell de la classe. 

Avui hem estat parlant sobre diferents ajudes i recursos:
- Centres de recursos pedagògics (CRP)
- Camps d'aprenentatge (CDA) 
- Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP)
- Centres de recursos educatius per a deficients auditius ( CREDA)

Un altre aspecte que majoritàriament la gent té clara és que l'ajuda que proporcionen el mestres d'educació especial ha de ser dins de l'aula amb la resta de companys. En part, crec que si que és necessari que aquests alumnes es sentin integrats i que per tant, rebin l'ajuda dins de la classe però per altre banda, crec que a vegades aquests nens solen tenir TDH i potser els hi és més convenient treballar una estona a fora l'aula.
Per acabar la sessió d'avui, cada grup ha creat una activitat per als infants i una discapacitat i desprès consistia en canviar-se l'activitat amb un altre grup i que fos aquell el que havia d'adaptar l'activitat a la discapacitat plantejada. D'aquesta manera, hem pogut veure que d'una manera o d'una altra, tots els alumnes poden participar en tot. 


Per acabar la reflexió d'avui, vull afegir un documental de TV3 molt interessant que ens parla sobre la diversitat a l'aula i la necessitat d'adaptar-nos a les necessitats i a les capacitats dels infants.


dimarts, 14 de maig del 2013

Completa!

El dilluns 13 de maig vam fer una activitat per a grups de 3, el qual consistia en omplir uns buits que hi havia en el text sobre diferents aspectes de l'educació, com les competències o l'avaluació. Al meu grup ens va ser difícil posant-se d'acord amb quina creiem que era la paraula que coincidiria amb dels resultats. Desprès d'aconseguir estar d'acord vam tindre que comparar els nostres resultats amb els d'un altre grup. Sorprenentment, coincidien forces paraules, però jo crec, que és perquè hem treballat els mateixos continguts i per això solem utilitzar les mateixes paraules. Finalment desprès de tornar a debatre perquè era més adequada una paraula que una altra amb l'altra grup, vam comparar els resultats amb les solucions. Moltes de les paraules no coincidien tot i que algunes les podríem considerar gairebé sinònimes. 


Avui, m'agradaria fer una petita reflexió sobre una pel·lícula que ens va recomanar un company a la classe d'Acció tutorial, "El profesor". Estàvem treballant la resolució de conflictes i ens va posar una escena on es veia l'enfrontament d'un alumne amb el mestre, el qual va saber actuar d'una manera molt admirable amb l'alumne i va aconseguir que es calmes i li fes cas. En aquell moment jo crec que tots vam pensar que era un gran mestre i que havíem de veure aquella pel·lícula per aprendre a resoldre aquest tipus de conflictes, però per  a la meva sorpresa, no era la mena de mestre que em vaig imaginar. Per descobrir com era aquest mestre haureu de mira la pel·lícula, però per motivar-vos a fer-ho, us penjaré un enllaç del trailer.


dijous, 9 de maig del 2013

Ens posem a la pell dels nens!



Avui, dia 8 de maig, hem tornat a ser neeeennssss!!!!
El Martí ens ha portat els exàmens que realitzen els nens de 6è de primària. Quan ens l'ha repartit ens hem quedat tots mirant-lo amb cara de por, els exàmens eren de matemàtiques i d'anglès i podem dir que per la majoria de gent són les assignatures més temudes. A mesura que l’anàvem fent sens anaven totes les pors i l’agafàvem amb ganes ja que ens sentíem capacitats per realitzar-los sense cap mena de dificultat. Els nens de 6è de primària fan l’examen de català, castellà, matemàtiques i anglès i jo em pregunto : i perquè no de dibuix? O de música? De ciències naturals? Hi ha moltes coses que no entenc de l’educació i una és aquesta. Podríem dir que l’Estat fa examinar als alumnes d’aquelles assignatures que consideren més importants però el que no entenc és la lógica d’elegir 3 llengües. Tot i ser llengües diferents la capacitat que desenvolupamen és més semblant a la que desenvolupem a l’hora de fer català i música per exemple.



Desprès de realitzar aquests exàmens vam parlar un altre cop sobre l‘avaluació. Laqual és pot classificar segons el moment, segons l’agent i per últim segons la funció. Ho vam estar organitzant conjuntament i finament la llista va quedar així:




Segons el moment


- Avaluació inicial

- Avaluació continuada
- Avaluació final

Segons l'agent


- Autoavaluació: avaluació interna

- Co-avaluació: avaluació entre iguals
- Heteroavaluació: avaluació ajena


Segons la funció 

- Acreditació: Ex: carnet de cotxe

- Diagnòsis: per comprar, per avaluar el nivell...

Aquesta manera de distribuir les diferents avaluacionsés només és un exemple, ja que hi ha moltes altres maneres d'organitzar-les ja que una maetixa avaluació pot tindre diferent agent i diferent funció.