Visualitzacions de pàgina

dijous, 28 de febrer del 2013

Un debat sorprenent


La primera classe de totes va consistir fer per grups uns role playing i després cadascú va poder reflexionar individualment sobre allò que havia vist. D'aquestes redaccions van sortir moltes frases interessants per debatre i en això va consistir la major part de la classe. Per a mi va ser una classe molt interessant ja que es creaven debats i veies punts de vista que no m'havia plantejat mai. Vaig veure com encara que tots estiguem estudiant una mateixa carrera això no ens fa necessàriament ser més semblants, és a dir, cadascú te la seva opinió i la seva manera de veure els nens i això crea riquesa. A mi personalment m'agrada molt a diversitat d'opinions, crec que això et fa créixer com a persona d'una manera impressionant perquè a vegades escolto coses que mai se m'han passat pel cap però que són molt interessants i  fan que em plantegi les coses una altra vegada. A mi em van semblar molt curioses dues coses. En primer lloc molta gent pensa que un nen de 6 anys mai podrà raonar per si sol, però crec que estem equivocats, jo crec que estem limitant als nens, ens creiem que poden fer molt menys del que de veritat són capaços. Està comprovat que un nen de 6 anys en una situació extrema o si més no complicada tenen una gran capacitat de reacció i d'assimilació. Per tan, segons el meu punt de vista deixar que ells mateixos solucionin una discussió sense necessitat de la intervenció del professor és possible. En segon lloc vaig trobar molt sorprenen que tanta gent de la classe pensi que tota la responsabilitat d'un nen mal educat o que es posa en problemes és dels pares. Jo no estic gens d'acord amb això. Hi ha molts altres factors que influeixen, com per exemple, els amics i els companys de l'escola. Crec que moltes vegades els nens es deixen influenciar i adopten formes dels amics més que dels pares ja que sovint agafen de referència als companys més "rebels".
Al final de la classe en un foli vam dibuixar com seria la nostre classe perfecte per els nostres futurs alumnes. Mai havia fet una cosa així i em vaig adonar que la classe que tindria seria molt diferent a les que jo he estudiat. Tan de bo els meus alumnes tinguessin una classe com la que vaig dibuixar...

Una classe sense instruccions


La meva primera reflexió serà de la classe del dimecres 20 de febrer. Abans d'entrar a classe jo i possiblement la majoria de la de classe ens pensàvem que seria la típica classe plena d'instruccions per tal de poder crear un blog. Em pensava que seria una classe avorrida on tindria dificultats per anar al ritme de la classe ja que jo i les noves tecnologies no som gaire amigues. Però per la meva sorpresa va ser tot el contrari, la única instrucció va ser que ja podíem començar a crear el blogger. A partir d’aquí tot estava a les nostres mans, teníem que investigar com fer-lo i realment crec que la millor manera per aprendre és investigar i poder experimentar amb les teves mans. Si hagués sigut la classe que jo m'esperava crec al arribar a casa i posar-me davant de l'ordinador jo sola no m'hagués en recordat de com fer-ho.

Al començar la classe i veure que ho hauríem de fer sense cap mena d'instrucció em vaig sentir perduda ja que tal i com he dit les noves tecnologies no són fàcils per mi però poc a poc quan anava descobrint com fer-ho i m'anava animant fins el punt en que vaig sentir-me còmoda i satisfeta de la feina feta.